Aidan Chambers
Thimble Press, 2003
Anne Serrano. “Cómo hacer lectores: un proyecto de Aidan
Chambers, Premio Andersen 2002”. CLIJ, núm. 151 (julio/agosto
2002), p.23-27.
Anne Serrano ofereix al seu
article una bona aproximació a la proposta d’Aidan Chambers. Cap al final de
l’article hi ha alguna frase que, al meu parer, crea falses expectatives sobre
el llibre, diu: “En esta obra, las nociones teóricas conviven con una extensa y
detallada parte práctica que posibilita el trabajo directo con los niños”.
En realitat al llarg del
llibre hi ha moltes transcripcions de converses sobre llibres amb infants de
diferents edats per a exemplificar tot allò que l’autor va argumentant.
L’inconvenient és que quan parlen de llibres que nosaltres no hem llegit, no
aprofitem tant les explicacions. De tota manera sí que es veu el paper i
l’actitud de l’adult que condueix la conversa, de quina manera aprofita les
respostes i observacions dels lectors per a introduir noves preguntes del
llistat que proposa Aidan Chambers.
Diguem-ne que la part més
“pràctica” del llibre és precisament el llistat de preguntes.
A continuació us ofereixo
algunes de les observacions que planteja Aidan Chambers per a aquells que es
decideixin a parlar de llibres amb els infants seguint la seva proposta.
MOLT IMPORTANT: La llista de
preguntes és únicament una guia per al mestre, no s’ha de mostrar als
estudiants. Tampoc no s’han de seguir al peu de la lletra, es poden reformular
per tal d’aconseguir implicar els alumnes.
A la qüestió principal, que
apareix en cursiva, la segueixen d’altres de secundàries. D’altra banda, la
paraula “llibre” pot ser substituïda per conte, poema, o qualsevol altre
terme més específic, segons el
text de què s’estigui parlant.
Aidam Chambers insisteix a dir que aquesta llarga
llista no està feta amb la intenció que sempre en facin totes les preguntes. Ni
tampoc s’han de fer estrictament en
aquest ordre. No tracteu de ser exhaustius: “Leave something for another time!”
A mesura que utilitzem aquest
tipus de preguntes (al començament potser haurem de tenir el llistat a mà per
anar-lo consultant), anirem interioritzant l’esquema. Una escolta atenta d’allò
que diuen els alumnes ens permetrà aprofitar les preguntes que ells mateixos
van generant (tant és que anem barrejant preguntes bàsiques amb especials).
Crec que seria interessant
enregistrar algunes converses i analitzar de quina manera anem guiant els
alumnes, com reconduïm les seves observacions i preguntes.
Moltes d’aquestes qüestions
poden utilitzar-se en converses amb alumnes fins i tot d’Educació Infantil.
Davant àlbums il·lustrats hi haurà molta referència a les imatges, es farà una
lectura de la imatge atenta, recollint totes les observacions i comentaris que
aquestes els suggereixin.
De les qüestions bàsiques, parlar sobre allò que els agrada o desagrada
d’un llibre és una bona manera d’iniciar una conversa sobre un llibre. De fet
amb una mica de pràctica els mateixos alumnes començaran per aquí espontàniament
en successives sessions. De tota manera, els proporciona més satisfacció trobar
respostes per a aquells aspectes que els ha sobtat o confós i descobrir entre
tots quins models o connexions s’amaguen en el text.
La majoria de les qüestions generals es poden aplicar al
qualsevol text, eixamplen l’abast del llenguatge i les relacions, proporcionen
comparacions, permeten introduir en la conversa idees, informació, opinions que
ajuden a la comprensió del text. El significat d’aquest es va construint amb
les aportacions de tots aquells que intervenen en la conversa.
Quant a les qüestions especials, cal tenir en
compte que cada llibre té la seva “personalitat”, les seves particularitats: de
llenguatge, de forma, de contingut...
Esperem que els lector
descobreixin aquestes particularitats per ells mateixos i les discuteixin.
Sovint els alumnes són capaços d’adonar-se de més coses que no pas els adults.
En aquestes ocasions els mestres aprenem d’ells.
Quan el grup necessita ajut,
el mestre pot recórrer a les preguntes especials, amb una que ajudi a dirigir
la conversa cap a la descoberta d’alguna característica que no s’hagin adonat
prou.
No totes les preguntes
especials són aplicables a qualsevol text, el mestre necessita fer una bona
selecció d’aquestes, haver pensat quines són les adequades per al text que
s’estigui comentant.
Com més coneguem el llibre que
comentem, més ens podrem concentrar en el comentaris i observacions dels
alumnes, i tindrem més clar quines preguntes són les oportunes.
Hi ha mestres que es preocupen
per si no saben ells mateixos la resposta d’una determinada pregunta. Aidan
Chambers ens anima dient que confiem en el grup, que entre tots podem construir
el significat.
Si una conversa no dóna molt
de si, no cal preocupar-se, potser no ha estat una bona elecció o els lectors
no tenen gran cosa a dir. Un altre dia, amb una altra lectura, anirà de manera
diferent. A mesura que augmentem l’experiència, també creixerà la confiança en
el grup i del grup envers l’adult amb qui comparteixen les seves lectures.
El mestre també pot expressar
la seva opinió, de fet algunes vegades els alumnes insistiran perquè així ho
faci, però s’ha de ser una mica hàbil i reservar la pròpia opinió per al final
de la conversa. Els alumnes no han de veure la resposta del mestre com a un
punt de vista privilegiat.
Triar el primer tema per a la conversa
El mestre o director de la
conversa demana a cada participant que respongui les 4 preguntes bàsiques i
anota en la pissarra o en un paper gran les respostes (curtes, amb una paraula
o frase senzilla, no es demana una explicació).
A partir dels llistats
resultants es demana als alumnes que identifiquin un tema que es repeteixi en
més d’una de les llistes. S’assenyala i a partir d’aquest s’iniciarà la
conversa.
En realitat qualsevol dels
punts que s’hagin esmentat podrien ser un bon inici, però d’aquesta manera es
pretén començar per un tema que interessi a un major nombre de participants. Ha
d’haver-hi negociació, cal demanar aclariments quan hi hagi dubtes, es tracta
de crear un bon clima, que es tinguin ganes de cooperar.
A mesura que es parli, el
mestre pot establir relacions entre tot el que s’hagi anotat a les llistes
mitjançant fletxes. Ensenyem als alumnes a construir un significat, i alhora
els mostrem com es fa.
EXPLICA’M... (TELL ME...)
Hi ha alguna cosa d’aquest llibre que us
hagi agradat?
Què us ha cridat més l’atenció?
Què és el que us ha agradat més?
Hi ha alguna cosa que no us hagi agradat?
Hi ha parts que us han avorrit?
Us heu saltat alguna part? Quines?
Si vau abandonar la lectura, on us vau aturar i què us va fer parar de llegir?
Hi ha alguna cosa que us hagi confós?
Hi ha alguna cosa que us hagi semblat
estranya?
Hi ha alguna cosa que no havíeu trobat
abans en cap altre llibre?
Hi ha alguna cosa que us hagi deixat
completament sorpresos?
Us heu adonat d’alguna aparent
contradicció?
Heu observat algun patró/model?
La primera vegada que vau veure el llibre,
fins i tot abans de llegir-lo, quina mena de llibre vau pensar que podia ser?
Què us va fer pensar això?
Ara que ja l’heu llegit, ha estat com us
esperàveu?
Heu llegit altres llibres com aquest?
En què s’assemblen?
En què es diferencien?
Havíeu llegit aquest llibre abans? (Si és
així:) En què ha estat diferent aquest cop?
Us heu adonat d’alguna cosa que no vau
veure el primer cop?
Heu gaudit més o menys de la lectura?
Recomanaríeu a una altra persona que el
llegís més d’un cop, o no val la pena?
Mentre l’estàveu llegint, o ara que esteu
pensant en ell, hi ha paraules o frases o altres coses relacionades amb el
llenguatge que us hagin agradat? O que no us hagin agradat?
Com ja sabeu, quan una persona parla, sovint utilitza
paraules o frases o maneres de parlar que es poden reconèixer com a típiques
d’aquesta persona: hi ha paraules o frases utilitzades d’aquesta manera en
aquest llibre?
Heu observat alguna cosa especial respecte a la manera
com s’utilitza el llenguatge en aquest llibre?
Si l’escriptor us preguntés què es podria
millorar en aquest llibre, què li contestaríeu?
(Alternativa) Si haguéssiu escrit aquest
llibre, què hauríeu fet millor?
Us ha passat mai alguna de les coses que
passen en aquest llibre?
De quina manera és igual o diferent la
vostra experiència?
Quines parts del llibre són les que més
s’assemblen a la vida real?
El llibre us ha fet pensar de manera
diferent sobre la vostra experiència?
Mentre l’estàveu llegint, podíeu “veure” la
història en la vostra imaginació?
Quins detalls – quins passatges – us han
ajudat a “veure-ho” millor?
Quins passatges recordeu més vivament?
Quantes històries diferents es poden trobar
en aquest relat?
Ha estat un llibre que heu llegit
ràpidament? O lentament? D’una tirada, o en diferents estones?
Us agradaria tornar-lo a llegir?
Què explicareu d’aquest llibre als vostres
amics?
Què no els explicaríeu perquè no
tinguessin una impressió negativa del llibre? O perquè no es fessin una idea
equivocada?
Coneixeu gent que creieu que realment li agradaria
llegir el llibre?
Què suggeriu que es podria dir a altra gent perquè
s’animessin a llegir el llibre?
Qui el podria llegir? Més grans que
vosaltres? Més petits?
Com els puc oferir la lectura? Per exemple,
els llegeixo el text en veu alta o els parlo del llibre i deixo que cadascú el
llegeixi pel seu compte?
És una bona idea parlar del llibre un cop
se l’ha llegit tothom?
Hem escoltat les idees de cadascú de
nosaltres i hem sentit tota mena de coses que cadascú ha explicat. Heu quedat
sorpresos per alguna de les coses que s’han dit?
Algú ha dit alguna cosa que us hagi fet
canviar d’alguna manera la vostra opinió sobre aquest llibre? O us ha ajudat a
comprendre’l millor?
Expliqueu-me les coses que s’han dit que
més us han sobtat.
Quan ara penseu en el llibre, després de
tot el que hem dit, què és el més important del llibre per a vosaltres?
Algú coneix alguna cosa sobre l’autor? O
sobre com es va escriure la història? O a
on? O quan? Us agradaria descobrir-ho?
En quant temps passa la història?
Hem conegut la història en l’ordre en què
els fets han succeït realment?
Quan expliqueu coses que us han passat,
expliqueu sempre la història en l’ordre en què ha passat?
O hi ha raons per les quals de vegades no
ho feu?
Quines són les raons?
Hi ha alguna part en la història que passa
en un període de temps molt llarg, però s’ha explicat ràpidament o en poques paraules?
I hi ha parts que passen molt ràpid, però en canvi s’expliquen extensament?
On passa la història?
És indiferent el lloc on passa? Podria
haver estat en qualsevol lloc? Seria millor que passés en un altre lloc?
Pensàveu en el lloc mentre anàveu llegint?
Hi ha passatges que criden especialment
l’atenció a causa del lloc on passa l’acció? Què us ha agradat o us ha
desagradat d’aquests?
L’ambient és interessant per si mateix? Us
agradaria saber més coses sobre aquest?
Quin és el personatge que us ha interessat
més?
Aquest personatge és el més important en
la història? O és un altre?
Quin personatge(s) no us ha agradat?
Algun personatge us recorda gent que
coneixeu?
O us recorda algun personatge d’altres
llibres?
Hi ha algun personatge que no es mencioni
en el llibre, però sense el qual no hauria pogut passar aquesta història?
Podeu pensar alguna raó per la qual aquest
personatge no apareix o no es menciona?
Hauria estat la història diferent si el
personatge hagués aparegut?
Qui està explicant la història? El
coneixem? Com el coneixem?
S’explica la història en primera persona?
(Si s’explica, qui és la persona?) O en tercera persona? L’explica algú que
està implicat en la història o algú extern a ella?
Què pensa o sent el narrador sobre els
personatges? Li agraden o li desagraden? Com ho sabeu?
El narrador aprova o desaprova les coses
que passen i que fan els personatges? Vosaltres els aproveu o no?
Penseu com a espectadors. A través de quin
personatge veieu la història? La veieu a través d’un sol personatge o compartiu
la visió de diferents personatges?
Estàveu dins d’un dels personatges o de
diversos personatges alhora?
Sabem en tot moment què pensen els
personatges? Coneixem què senten? O la història està explicada tota l’estona
des de fora dels personatges, sabent què fan i diuen però desconeixent què
pensen o senten?
Quan s’està llegint la història, es té la
sensació que està passant actualment? O creieu que va tenir lloc en el passat i
està sent recordada? Podeu dir-me alguna cosa de la història que us fa pensar
això?
Heu sentit les coses que passen com si
fóssiu un dels personatges o us sentíeu com un observador, veient què estava
passant però sense formar part de l’acció?
Si éreu un observador, des de quin punt de
vista ho fèieu?
Us semblava veure-ho des de diferents
llocs –de vegades des de darrera els personatges, de vegades per sobre d’ells
com dalt d’un helicòpter? Podeu dir-me passatges del llibre on us sentiu
d’aquesta manera?
Si hi ha alguna cosa que no
l’acabeu d’entendre, no dubteu a preguntar-m’ho.
Dolors García (dgarcia5@pie.xtec.es)